El meu interès en l’art es pot entendre com una obsessió per crear imatges que retraten l’ésser humà, les seves relacions o conductes… Són peces que reflexionen sobre la vida, l’art i les misèries humanes. El planeta i, particularment, l’individu que transita en caiguda lliure cap a l’abisme més profund.
Accions com la d’adquirir, acumular, substituir i llençar objectes, porten inherent el fet d’ocupar espai del planeta. Són accions comuns que es van repetint al llarg del temps i que conformen la quotidianitat de la majoria de persones. Els àmbits en els que els humans desenvolupem les nostres diferents facetes vitals, estan revestits d’objectes que es transfereixen de l’ús cap al desús en fraccions de temps segons el context. El resultat són objectes desnonats com els que he adquirit i, intervenint-los a través del dibuix, la pintura, el text o la seva reinstal·lació, reflexiono sobre quin és l’impacte que la rotació d’objectes, materials i elements que conformen la nostra quotidianitat té en la sostenibilitat del planeta.
Cartell fet damunt suport publicitari trobat a la brossa.
Per la materialització d’aquest treball he activat diferents accions apropiant-me i manipulant objectes que han estat desnonats dels espais que ocupaven – quotidians, íntims, individuals i privats- per ser projectats en espais públics. L’objecte l’he intervingut inspirant-me en la seva experiència i, posteriorment, ha passat a ocupar un espai públic, amb l’objectiu de donar a l’objecte un nou discurs que interpel·la el concepte dels sabers molestos[1] conjugant l’acció i el contingut conceptual com un tot.
[1] Sabers molestos. Sabem que estem davant un consum irresponsable dels recursos, però seguim tenint la necessitat de consumir compulsivament, per exemple renovant contínuament el nostre àmbit domèstic per cansament, modes, entreteniment,…
Cartell fet damunt suport publicitari trobat a la brossa.
Pintura al oli recuperada d’una casa i intervinguda al damunt amb pintura acrílica.
Material trobat en un contenedor. Libre i plalets de fusta.
Llibre i fusta dels palets convertits en llibre d’artista, cadira i taula.
Instal·lació llibre artista ,cadira i taula a la Biblioteca Pública de Guissona.
Esquema de la difusió del projecte en cada una de les accions.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Bon dia,
Adjunt l’enllaç de Drive, ja que no em deixava publicar-lo directament, perquè era massa gran:
https://drive.google.com/file/d/1oMkFa4x3JLtkszS9UBPUUEatwVOfs5ra/view?usp=share_link
P.S. He configurat la visualització pública, però si tinguessiu problemes de permisos, per favor, feis-m’ho saber.
Segona opció de vídeo:
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola, Joan,
Sóc el Marc, jo també estic fent el projecte final sobre el canvi climàtic, ja que obrir noves portes per dialogar sobre aquest tema és una gran oportunitat per fer visible el que ens prevé en el futur.
Com mostres en el vídeo, donar una nova oportunitat a diferents objectes i fer visible l’invisible, és la part que necessita el planeta terra sobre el canvi climàtic.
Utilitzar els diferents objectes aconseguits i crear un taller en una escola perquè els alumnes puguin intervenir i ser conscients del que s’ha llençat i de l’oportunitat que se li pot tornar a donar és la millor forma, per fer visible el problema del qual el planeta, terra és l’afectat.
Per acabar et faig aquesta pregunta: Pot l’art ajudar a fer visible el canvi climàtic?
Salutacions i bona sort amb el projecte.
Hola Marc,
Gràcies per el teu feedback , pel que fa a la pregunta que em planteges, crec que l’art no solament pot ajudar a fer visible el canvi climàtic, està obligat a fer augmentar la consciència i la participació ciutadana en matèria ambiental. Ja existeixen els recursos necessaris per passar a una societat post-carboni. Ara fa falta un moviment ciutadà que s’adoni de la urgència d’aquest pas, i és en aquest moment que hem de deixar de preveure un futur d’extinció per considerar la importància d’aquest canvi climàtic en el present i l’instant en que vivim: l’aire que respirem, els aliments que mengem, la manera com ens desplacem o tot lo innecessari que consumim. Coses a escala humana que tenim possibilitat de canviar. Des de l’art hem de trobar noves narratives i imaginar un futur més just i més net, on hi hagi lloc per a la participació activa.
Salut
Hola Joan,
Ens vam conèixer el curs passat en altra assignatura, un gust saludar-te.
Abans de tot volia felicitar-te per la presentació, tant per la claredat de l’exposició com també pels diferents elements i tècniques que has utilitzat per narrar el projecte, des del registre i la mirada documental, a la introducció d’elements del FAKE, el stop motion i les captures de pantalla.
El tema que proposes i la formalització, a través de la intervenció directa sobre materials reciclats i amb la interpel·lació des del text i els simbolismes amb la pintura, funcionen de manera coherent. També la referència teòrica que prens de la mà de Donna Haraway situa el treball en un context definit i planteja aquestes dues opcions que menciones i que estan presents en la teva presentació.
El tipus d’escriptura em fa recordar a les intervencions de Bárbara Kruger o Jenny Holzer, que, si bé elles fan servir el text quasi únicament, són intervencions que busquen interpel·lar, i que tenen un caràcter d’urgència. També el treball d’Espai en Blanc, els microvídeos del projecte El pressentiment, tenen aquesta intenció, i són propostes en alguns casos de manera més explícita i d’altres amb relacions més indirectes.
Igualment, em va fer pensar en el text de Jacques Rancière, L’espectador emancipat, en el que analitza, justament, obres que busquen aquesta interpel·lació en el públic. Ell pren el treball de Martha Rosler House Beautiful: Bringing the War Home de 1967 – 1972, per analitzar quines reaccions produeix aquest tipus d’imatges en lxs espectadorxs, i de quina manera es pot treballar per tal de generar emancipació i acció, i no únicament un estat d’alarma.
En aquest sentit, i tornant també a la referència d’Haraway, trobo que la proposta de portar el projecte a altres espais, com és l’espai públic o l’espai educatiu, i col·lectivitzar aquesta pràctica de reflexió i intervenció, és un punt clau en aquesta direcció i que es pot potenciar en l’elecció de la presentació final. He entès que encara no està del tot definida, però en qualsevol cas, tens material de sobra per abordar els diferents formats proposats. Enhorabona per tot el treball que portes fet.
Salutacions,
Valeria Linera Rodriguez
Hola Valeria,
Un plaer torna a coincidir, moltes gràcies per el teu feedback. Les referències que em dones són molt interessants, especialment el projecte El pressentiment, no el coneixia i és molt inspirador.
Salut!
Bon dia, Joan,
La temàtica que proposes és complexa i d’extrema actualitat. Em sembla un molt bon plantejament accionar reflexions i discursos a partir de l’àmbit artístic.
Considero que centrar el focus a l’àmbit domèstic i privat, obtenint les peces des d’allà, és una manera d’exposar que la problemàtica començà en aquest àmbit, i que és personal. Segur que ja el coneixes, però per si de cas volia mencionar el col·lectiu Basurama, crec que podria ser un bon referent, ja que les seves accions es conceptualitzen des de la teva mateixa perspectiva i tenen un caire social molt potent:
Aquesta part socialitzadora ja la tens activada exposant els resultats en espais públics, i em sembla molt encertat. Les accions que preveus, com la que ja vas fer pel “Black World” també és una manera d’oxigenar molt el treball, i ampliar molt la seva dimensió. Així i tot, també és complicat o “perillós” en el sentit de saber que entra o no en el resultat final del TFG en si, i de mantenir una coherència conceptual, formal, etc. que lligui tot aquest recorregut.
Tal vegada, podries agafar com a bases temàtiques o línies d’investigació aquesta triple emergència mediambiental que esmentes (Canvi climàtic, Contaminació i Pèrdua biodiversit) per tenir un fil central que estructuri la proposta.
Per acabar, conec el teu treball, i es veu reflexat el teu criteri en el treball, i això és molt valuós. A més, les resignificacions d’obres adquirides que mostres a la presentació em semblen molt inspiradores des d’un punt humorístic o sarcàstic molt adequat i d’agraïr. D’alguna manera, és enfrontar aquesta situació tan dramàtica d’una manera molt intel·ligent.
Espero veure quines accions actives i com aglomeraràs tot el procés i material en una línia definida i cohesionada.
Molts d’ànims! Endavant, que ja ens queda poc.
Hola Albert,
Un plaer rebre el teu feedback, coneixia el col·lectiu basurama, però no el recordava, ni l’he tingut en compte, el revisaré perquè és un bon referent per el meu treball. De cara a la proposta final tindré en compte les teves reflexions. Ens veiem per aquí! Moltes gràcies per la teva intervenció.
Salut
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola!
Aquesta publicació s’ha generat automàticament a l’Àgora.
Et trobes a l’Àgora de l’assignatura. En aquest espai es recolliran totes les publicacions relacionades amb les activitats que facin els companys i companyes de l’aula al llarg del semestre.
L’Àgora és un espai de debat on els estudiants i els docents poden veure, compartir i comentar els projectes i tasques de l’assignatura.
Si només veus aquesta publicació, pot ser perquè encara no se n’ha fet cap, perquè no has entrat amb el teu usuari de la UOC o perquè no pertanys a aquesta aula. Si no ets membre de la UOC i veus alguna publicació, és perquè el seu autor o autora ha decidit fer-la pública.
Esperem que aquesta Àgora sigui un espai de debat enriquidor per a tothom!
No hi ha comentaris.
Les intervencions estan tancades.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola Albert,
M’agrada la teva elecció del TFG sobre el teu propi territori. Treballar des de la teva posició com a mallorquí que ha explorat i explora el seu propi territori obra l’angle de visió i perspectiva de les problemàtiques, inversions, especulacions que amaga el capitalisme i que des d’una mirada externa passen per alt.
L’eix central de reconvertir la forma de l’illa i personificar el territori amb el bust d’una senyora mallorquina et permet lligar aquestes qüestions d’identitat , de vincles amb la terra o del lligat tradicional, que són qüestions molt positives culturalment amb aquest marc negatiu de degradació i insostenibilitat d’aquest model socioeconòmic inestable. Amb els panells del tríptic tancats també hi veig una possibilitat de continuar jugant amb la forma de l’illa trencat amb la identitat històrica cap un discurs d’una perspectiva global actual.
La idea d’utilitzar les cendres del incendi a la Trapa és molt potent. L’artista Perejaume va fer una obra amb les cendres del Liceu de Barcelona quant es va cremar l’any 1994. Va pintar un mapa de Catalunya amb les cendres del teatre, que venia a dir que amb l’incendi tot aquell edifici s’havia convertit en pigments i, a través de l’aire, s’havia estès per tot el país, ja que queien unes miques de cendra sobre tot el territori, que quedava convertit en una gran representació.
https://arxiu.perejaume.cat/arxiu/mapa-de-catalunya-estampat-amb-cendres-del-gran-teatre-del-liceu
Una artista que potser et pot interessar és Anna Boghiguian (El Caire, 1946). Utilitza la imatge com escriptura i l’escriptura com a imatges per desplegar una manera de pensar i una poètica compromesa amb el món. Assajos visuals que demostren l’impacte sostingut de la història política i les condicions econòmiques del món contemporani. Les seves obres mostren com el capitalismes, el imperialisme i la industria transformen els territoris i deterioren les cultures.
Aquest any va exposar al IVAM, Institut Valencia d’Art Modern. Una exposició sota el títol “A vegades, inesperadament, el present es troba amb el passat”
https://ivam.es/exposiciones/anna-boghiguian-a-vegades-inesperadament-el-present-es-troba-amb-el-passat/
https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20220310/8112585/creadora-anna-boghiguian-plantea-ivam-consecuencias-conflictos-historicos.html
https://www.youtube.com/watch?v=4n30FieWeEs
Albert espero haver aportat alguna coseta interessant al teu projecte. Amb ganes de veure com evoluciona, desitjo que arribis a bon port! Bona feina!
Salut!
Hola, Albert,
sóc en Víctor, docent que comentarà el teu projecte.
En primer lloc, voldria dir que trobo molt interessant el tema que proposes. Jo he viscut divuit anys a l’illa veïna, Menorca. I conec de primera mà com any rere any l’assetjament i la pressió sobre el sòl van fent efecte. És un problema global, però que es reprodueix en les illes com a microcosmos, amb totes les seves arestes i les seves conseqüències.
Et volia preguntar quina tècnica utilitzaràs i si la intenció és donar una continuïtat formal/tècnica al tríptic o per contra, vols crear diferències també a partir de la tècnica utilitzada.
L’altre dubte que em ve al cap, és com personificaràs l’illa. És a dir, penso que seria atractiu mantenir la visió de l’illa, continuar entenent la seva forma com a territori. És curiós l’impacte que genera veure mapes de Menorca fets pels anglesos. La representaven “girada”. O com a mínim, girada segons la manera actual (i dominant) de posicionar els mapes, amb el nord al capdamunt. D’alguna manera, se la representaven “mirant-la” des de d’alt, des del nord. La primera impressió quan veus aquests mapes és que es tracta d’una altra illa.
Penso que, d’alguna manera, el gest que fas d’invertir el mapa (sud-est/nord-oest, si no m’equivoco), de representar-lo amb les coordenades canviades, ja és en si un gest simbòlic. Així doncs, potser seria interessant que la personificació de la senyora fos i no fos evident. Una mica com algunes obres d’Arcimboldo (les més subtils).
Està clar que la forma condiciona molt i continuem veient sempre l’illa, però penso que seria bo trobar un punt mig, en el que poder veure la “personificació” i al mateix temps deixar de veure-la.
Respecte a l’últim plafó (turistificació) potser podries basar-te també en estrats, seguint l’estructura formal que et marquen els estrats de les oliveres. Això et permetria jugar amb diverses imatges, que al mateix temps podrien configurar-ne una de sola. O si més no, et podria ajudar a estructurar tota la peça. Com passa amb l’horitzó a l’obra del Bosco.
Molts ànims amb el projecte i la recta final. Continuem comentant per aquí.
Hola Albert,
Primer de tot vull dir-te que he trobat molt interessant el teu projecte, ja que conté un fort valor crític i de plena actualitat. Mallorca pateix una situació insostenible de corrupció. És necessari que se’n parli i reivindicar l’inici d’un canvi. A més, detecto com a punt fort l’extens treball d’investigació que has dut a terme per arribar a extreure’n la idea sobre com representar visualment el missatge que vols transmetre, prenent forma de retaule en format tríptic. D’altra banda, opino que és un punt fort, també, el fet d’utilitzar cendra de la zona natural cremada durant l’incendi. Li dona valor simbòlic i reforça allò que vols transmetre, ja que és el material generat fruit d’aquell desastre natural dins d’un territori ja víctima d’un altre desastre provocat per l’home.
Si no vaig errada, vols usar la cendra per a pintar les cobertes exteriors. En canvi, en el seu interior vols representar les imatges amb pintura. Creus que podria ser interessant que a les imatges interiors hi incorporessis algun element natural de la zona que no hagi estat afectat per l’incendi? No em refereixo a representar amb pintura un paisatge, sinó, més aviat, al fet d’incorporar-hi terra, per exemple, o algun altre element natural. Opino, personalment, que l’obra podria quedar encara més lligada en el seu conjunt, és a dir, l’interior amb l’exterior. D’altra banda, simbòlicament podries jugar amb la idea que aquella terra (que es troba a l’interior del tríptic) va ser coberta de cendra (que es troba a l’exterior). Crec que et podria agradar explorar aquest camí i en podries treure profit.
Espero que el feedback et sigui útil. Molta força i endavant!
Elisabeth
Hola, Albert,
Tal com marquen les taules de realització de comentaris de l’activitat 3 del TFG, he passat per veure la teva presentació. M’agradaria primer destacar com és de necessària la teva proposta per tal donar visibilitat no només a un problema climàtic, sinó també a complexitats que s’han anat creant a partir de la construcció del sistema capitalista, així com de les evidències de la corrupció política estesa arreu del país. Em sembla molt interessant aquesta mirada en un espai en concret, que a la vegada pot ser el reflex de situacions semblants en altres llocs del planeta.
Pel que fa a la formalització de l’obra, així com la presa de decisions del format, m’he quedat amb les ganes de saber com has arribat i perquè, a definir el suport de la peça, a la presentació en fas una breu menció, però m’agradaria saber-ne més, perquè m’ha semblat molt atractiva la manera com expliques el procés de creació de l’obra. Per exemple, quan exposes com arribes al bust, m’agradaria saber quin pes té en el desenvolupament de l’obra, i perquè acabes decidint que aquest bust estigui de perfil dret.
Em sembla molt atractiu els materials que utilitzaràs per a la creació de l’obra, sobretot per les cobertes exteriors, que estan relacionades amb el territori, comparteixo amb l’Elisabeth que potser podria ser interessant incorporar més materials i elements de la natura. Potser en l’últim plafó, que parla de l’impacte turístic, entre d’altres, és interessant trobar elements o troballes d’aquest impacte? Com per exemple burilles de tabac, restes d’ampolles de vidre, plàstics.
Moltes felicitats i ànims amb el projecte del TFG i la recta final. Amb moltes ganes de veure com avança el teu projecte. Ens continuem llegint per aquí!
Roger