El meu interès en l’art es pot entendre com una obsessió per crear imatges que retraten l’ésser humà, les seves relacions o conductes… Són peces que reflexionen sobre la vida, l’art i les misèries humanes. El planeta i, particularment, l’individu que transita en caiguda lliure cap a l’abisme més profund.
Sabies que cada minut es consumeix en tot el món més d’un milió i mig de botelles de plàstic?
Accions com la d’adquirir, acumular, substituir i llençar objectes, porten inherent el fet d’ocupar espai del planeta. Són accions comuns que es van repetint al llarg del temps i que conformen la quotidianitat de la majoria de persones. Els àmbits en els que els humans desenvolupem les nostres diferents facetes vitals, estan revestits d’objectes que es transfereixen de l’ús cap al desús en fraccions de temps segons el context. El resultat són objectes desnonats com els que he adquirit i, intervenint-los a través del dibuix, la pintura, el text o la seva reinstal·lació, reflexiono sobre quin és l’impacte que la rotació d’objectes, materials i elements que conformen la nostra quotidianitat té en la sostenibilitat del planeta.
Cartell fet damunt suport publicitari trobat a la brossa.
Per la materialització d’aquest treball he activat diferents accions apropiant-me i manipulant objectes que han estat desnonats dels espais que ocupaven – quotidians, íntims, individuals i privats- per ser projectats en espais públics. L’objecte l’he intervingut inspirant-me en la seva experiència i, posteriorment, ha passat a ocupar un espai públic, amb l’objectiu de donar a l’objecte un nou discurs que interpel·la el concepte dels sabers molestos[1] conjugant l’acció i el contingut conceptual com un tot.
[1] Sabers molestos. Sabem que estem davant un consum irresponsable dels recursos, però seguim tenint la necessitat de consumir compulsivament, per exemple renovant contínuament el nostre àmbit domèstic per cansament, modes, entreteniment,…
Cartell fet damunt suport publicitari trobat a la brossa.
Pintura al oli recuperada d’una casa i intervinguda al damunt amb pintura acrílica.
Material trobat en un contenedor. Libre i plalets de fusta.
Llibre i fusta dels palets convertits en llibre d’artista, cadira i taula.
Instal·lació llibre artista ,cadira i taula a la Biblioteca Pública de Guissona.
Esquema de la difusió del projecte en cada una de les accions.
Debat0el Seguir amb el Problema. Cap a l’abisme
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Hola, Joan,
Sóc el Marc, jo també estic fent el projecte final sobre el canvi climàtic, ja que obrir noves portes per dialogar sobre aquest tema és una gran oportunitat per fer visible el que ens prevé en el futur.
Com mostres en el vídeo, donar una nova oportunitat a diferents objectes i fer visible l’invisible, és la part que necessita el planeta terra sobre el canvi climàtic.
Utilitzar els diferents objectes aconseguits i crear un taller en una escola perquè els alumnes puguin intervenir i ser conscients del que s’ha llençat i de l’oportunitat que se li pot tornar a donar és la millor forma, per fer visible el problema del qual el planeta, terra és l’afectat.
Per acabar et faig aquesta pregunta: Pot l’art ajudar a fer visible el canvi climàtic?
Salutacions i bona sort amb el projecte.
Hola Marc,
Gràcies per el teu feedback , pel que fa a la pregunta que em planteges, crec que l’art no solament pot ajudar a fer visible el canvi climàtic, està obligat a fer augmentar la consciència i la participació ciutadana en matèria ambiental. Ja existeixen els recursos necessaris per passar a una societat post-carboni. Ara fa falta un moviment ciutadà que s’adoni de la urgència d’aquest pas, i és en aquest moment que hem de deixar de preveure un futur d’extinció per considerar la importància d’aquest canvi climàtic en el present i l’instant en que vivim: l’aire que respirem, els aliments que mengem, la manera com ens desplacem o tot lo innecessari que consumim. Coses a escala humana que tenim possibilitat de canviar. Des de l’art hem de trobar noves narratives i imaginar un futur més just i més net, on hi hagi lloc per a la participació activa.
Salut
Hola Joan,
Ens vam conèixer el curs passat en altra assignatura, un gust saludar-te.
Abans de tot volia felicitar-te per la presentació, tant per la claredat de l’exposició com també pels diferents elements i tècniques que has utilitzat per narrar el projecte, des del registre i la mirada documental, a la introducció d’elements del FAKE, el stop motion i les captures de pantalla.
El tema que proposes i la formalització, a través de la intervenció directa sobre materials reciclats i amb la interpel·lació des del text i els simbolismes amb la pintura, funcionen de manera coherent. També la referència teòrica que prens de la mà de Donna Haraway situa el treball en un context definit i planteja aquestes dues opcions que menciones i que estan presents en la teva presentació.
El tipus d’escriptura em fa recordar a les intervencions de Bárbara Kruger o Jenny Holzer, que, si bé elles fan servir el text quasi únicament, són intervencions que busquen interpel·lar, i que tenen un caràcter d’urgència. També el treball d’Espai en Blanc, els microvídeos del projecte El pressentiment, tenen aquesta intenció, i són propostes en alguns casos de manera més explícita i d’altres amb relacions més indirectes.
Igualment, em va fer pensar en el text de Jacques Rancière, L’espectador emancipat, en el que analitza, justament, obres que busquen aquesta interpel·lació en el públic. Ell pren el treball de Martha Rosler House Beautiful: Bringing the War Home de 1967 – 1972, per analitzar quines reaccions produeix aquest tipus d’imatges en lxs espectadorxs, i de quina manera es pot treballar per tal de generar emancipació i acció, i no únicament un estat d’alarma.
En aquest sentit, i tornant també a la referència d’Haraway, trobo que la proposta de portar el projecte a altres espais, com és l’espai públic o l’espai educatiu, i col·lectivitzar aquesta pràctica de reflexió i intervenció, és un punt clau en aquesta direcció i que es pot potenciar en l’elecció de la presentació final. He entès que encara no està del tot definida, però en qualsevol cas, tens material de sobra per abordar els diferents formats proposats. Enhorabona per tot el treball que portes fet.
Salutacions,
Valeria Linera Rodriguez
Hola Valeria,
Un plaer torna a coincidir, moltes gràcies per el teu feedback. Les referències que em dones són molt interessants, especialment el projecte El pressentiment, no el coneixia i és molt inspirador.
Salut!
Bon dia, Joan,
La temàtica que proposes és complexa i d’extrema actualitat. Em sembla un molt bon plantejament accionar reflexions i discursos a partir de l’àmbit artístic.
Considero que centrar el focus a l’àmbit domèstic i privat, obtenint les peces des d’allà, és una manera d’exposar que la problemàtica començà en aquest àmbit, i que és personal. Segur que ja el coneixes, però per si de cas volia mencionar el col·lectiu Basurama, crec que podria ser un bon referent, ja que les seves accions es conceptualitzen des de la teva mateixa perspectiva i tenen un caire social molt potent:
https://basurama.org
Aquesta part socialitzadora ja la tens activada exposant els resultats en espais públics, i em sembla molt encertat. Les accions que preveus, com la que ja vas fer pel “Black World” també és una manera d’oxigenar molt el treball, i ampliar molt la seva dimensió. Així i tot, també és complicat o “perillós” en el sentit de saber que entra o no en el resultat final del TFG en si, i de mantenir una coherència conceptual, formal, etc. que lligui tot aquest recorregut.
Tal vegada, podries agafar com a bases temàtiques o línies d’investigació aquesta triple emergència mediambiental que esmentes (Canvi climàtic, Contaminació i Pèrdua biodiversit) per tenir un fil central que estructuri la proposta.
Per acabar, conec el teu treball, i es veu reflexat el teu criteri en el treball, i això és molt valuós. A més, les resignificacions d’obres adquirides que mostres a la presentació em semblen molt inspiradores des d’un punt humorístic o sarcàstic molt adequat i d’agraïr. D’alguna manera, és enfrontar aquesta situació tan dramàtica d’una manera molt intel·ligent.
Espero veure quines accions actives i com aglomeraràs tot el procés i material en una línia definida i cohesionada.
Molts d’ànims! Endavant, que ja ens queda poc.
Hola Albert,
Un plaer rebre el teu feedback, coneixia el col·lectiu basurama, però no el recordava, ni l’he tingut en compte, el revisaré perquè és un bon referent per el meu treball. De cara a la proposta final tindré en compte les teves reflexions. Ens veiem per aquí! Moltes gràcies per la teva intervenció.
Salut